dissabte, 13 d’octubre del 2007

Vang Vieng i Vientiane



Sabai dee a tots de nou,


Vaig arribar a Vang Vieng i ell lloc on he estat es molt bonic. Aqui us deixo tres imatges (una es el que veia als matins quan m'aixecava, la segona la caseta on dormia i en la tercera es veu el Guest haouse on dormia, una casa al costat de la blanca)










El primer dia a Vang Vieng, vaig llogar una moto amb marxes. Al noi que les llogava, li vaig dir que m'ensenyes perque no havia conduit mai una cosa aixi. Crec que ell no les tenia totes, ni jo tampoc. Vaig estar tot el dia voltant, veient una cova, visitant pobles,... pero hem va cuare un parell de ruxats que vaig quedar distreta, a mes de molla. Pero to allo es molt molt bonic. Un paisatge que val la pena.


Al vespre, vaig anar a donar una volta i ....Deu meu !!!! allo semblava LLoret o Salou, perque us feu una idea. Tot de bars plens de guiris veint la tv (feien dvd de Friends amb angles) i prenent cerveses. Vaig trobar a unes xilenes que ja havia vist abans i deien de trobar-nos en un bar. Quan hi vaig anar, encara era pitjor. Una mena de disco, tots mig pets. A les 23h es hora de tancar pero ells encara alli.



L'endema, tots aquest van a fer tubing. Consisteix en anar pel riu amb un flotador gegant.

Ahir vaig anar amb kaiak pel riu. Molt bonic per on passavem i de tant en tant havien uns rapids (no molt rapids) on em quedava tota molla esquitxada. Vaixant pel riu vam anar a un parell de coves. En una d'elles vam haver d'entrar nedant. Vam dinar pel cami. En el trajecte anvem trobant xiringuitos amb la musica a tope, on la gent del tubing, paraven a fer cerveses, una darrera de l'altra. Semblava que havien vingut a veure cervesa i anar de festa. Crec que no cal anar a l'altra punta del mon per anar de festa. En fi, cadascu fa el que vol. La gent d'alla flipen bastant amb els guiris. Al vespre els veies arribar sense calsat (el perdent pel cami) i amb biquini o banyador pel carrer, tots molls. Una colla d'ells es va perdre. Quin desastre !!!


Despres de tot aixo, vaig decidir marxar rapid d'aqui i anar cap a la capital (Vientiane).


Ara estic a Vientiane, la capital, fins dema vespre que agafare un bus nocturn cap a mes al sud (Pakse). Es una ciutat petita pero esta be.


Vaig descuidar dir-vos que a Laos, juguen bastant a la petanca.





Un peto a tots i fins aviat.
Monica

PD:
-Quim petit, per mi pots venir quan vulguis si et pagues el viatge, es clar.
- Anna i altres que feu aquest comentari. D'ventura no et pensis que es massa, aixo. Per mi, si mes no de moment, no ho esta essent. Nomes es anar fent, decidir que vull fer i fer-ho res mes; tot i que en un pais diferent que cada cop es menys diferent. Sembla que porto aqui dos mesos i es el meu 13 dia.
- Maite, espero estiguis millor
- Laura (de Valencia) recordo molt els vostres arrossals. Aixo es com una Valencia pero en gran. El fons verd de la primera foto es un camp d'arros.
- Maribel, tu ja n'has tingut d'aventures tambe, no et pensis.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

hola mònica sóc la Júlia , espero que quan tornis a Lleida em vinguis a veure i continuis amb aquest bloc , a mi m'inspira per a fer contes i novel.les però també m'agrada l'estil i les paraules que utilitzes en el vocabulari algunes ( com ara els noms del paisos ) no els entenc i possiblement no els sabria escriure
bueno, tinc ganes de veure't
venga adéu
Júlia

tatos ha dit...

hola monica son el tatos i la pepita,ya seguim els coreus teus ,la petia te done recors als dos,quant tornis fes porta fotos de nuvolsi posta de sol ,la pepita espere els massatges.ja leemos lo missatges que te escrium els germans inebots,petons de tota le famillia