Anant baixant

Sabaidiiii
Ahir em vaig quedar sense poder escriure perque no acabava de funcionar el servidor.
A Luang Prabang em vaig allotjar a un hotel molt acollidor, familiar, on ens convidaven a platans, te i aigua, sempre que voliem.
Ahir vaig estar fent visites pel poble i veient un temple de 250 anys, de fusta, molt bonic. A dalt una muntanya, hi ha un temple, on a la posta de sol erem tropecientos guiris fent fotos (entre ells un valencia) !!!!! i aixo que estava nuvol i no es veia la posta. Increible !!!!!!
Aquest pais es molt guiri. Esta molt preparat pels turistes i has d'anar buscant racons per descobrir.
A Luang Prabang, tot es mes car. Deu ser perque es patrimoni. Diuen que es la ciutat mes cara.
Hi ha un parell d'organitzacions, en concret una que es diu .........Mouse (tinc molt mala memoria, ja ho sabeu). Aquesta organitzacio es dedica a vendre llibres per nens perque aprenguin a llegir i escriure Laos i si pots ser tambe angles. Els venen als guiris perque quan els nens et demanin coses pel carrer, els puguis donar llibres. Bona idea.
A la nit hi ha un mercat nocturn, pero tambe esta bastant montat per guiris.
Ens hem retrobat molta gent que ja ens haviem conegut en altres llocs. Sembla que ens anem seguint.
Aixi que vaig decidir marxar d'aquesta ciutat i anar baixant cap a la capital fent parada a Vang Vieng.

Aquest mati he matinat molt i amb la filla de la mestresssa, hem anat a veure una mena de proceso de monjos que passen un cop al dia pels carrers i la gent els dona de menjar. Passen un darrera l'altre en silenci i mirant a abaix,amb una mena d'olles on la gent els posa el menjar. Un parell d'ells han aixecat la vista i mirant-me, m'han somrigut. Suposo que els guiris no es dediquen a donar-los de menjar i menys a les 6 del mati i plovent. Tot estava en silenci. Es forsa impressionant. Avui plovia i anaven amb paraigues.
Despres d'aixo he esmorzat tranquilament, la mestressa ens ha ofert... encara no se ara que era. Era una mena de pate de no se que, amb coco ratllat per damunt i tenia forma rectangular.No estava malament.

El bus sortia a les 10, pero a les 9:30 ja marxavem cap a Viang Veng (5h de viatge, fent 2 parades)). Ja veieu, aixo dels horarais va com va.
El trajecte era digne de filmar. Ho he provat pero el conductor anava massa rapid. Per cert el vaixell dels dos dies anava a 40 x hora normalment.
A les bores de la carretera trobavem cabres, gallines, vaques, gossos, porcs, nens asseguts o jugant!!!!, gent esperant ......un autobus potser,... Un d'ells el veies al mig del no res amb una camisa que quasi es desfeia, pero amb un mobil a la ma. Tambe es curios veure lo precaries que son les cases i en canvi moltes tenen paraboliques gegants.
Els pobles eren bastant precaris. Veies a la gent que es banyava als rius, sobretot els nens. Molts d'ells anant al cole i altres no (son de pagament i van amb uniforme).
Fan gracia els nens i els grans perque porten paraigues d'aquells petits de color rosa o blau cel amb volantet.
El paisatge es molt muntanyos. Es molt bonic, molt i molt verd. Quan no hi ha muntanya hi ha arros. Sempre verd. L'arros el recullen ara al novembre.
De l'arros en fan whiski (Lao Lao) i vi, tambe.
Us explico mes coses dema perque ja tinc son. Aqui a les 18h ja es fosc i ara ja son les 22:30, molt tard.
Nomes dir-vos que estic en un hotel............... que.......... ja veureu en les fotos de dema. Us fare dentetes i quan us digui el preu encara mes.


Avui no poso fotos, ho fare dema. Anire afegint coses al blog, dels dies passats perque quan tinc temps, vaig recordant coses i escribint en paper.
Un peto a tots.
Monica

PD:
- M.Angels, dona molts record a tots/es de FPE.
- Julia: que vagin molt be les pre-avaluacions i els controls. ja em diras. estudia forssa (no hi ha c trencada aqui). Un peto.
- Sergi: podries de mirar de fer un dibuix amb el meu trajecte. Un peto.