des de Bordils

Hola a tots de nou.

Possiblement aquest sigui l'últim cop que escric en aquest blog; si més no, posant novetats.

El que sí que faré és actualitzar-lo amb dades. anècdotes i altres, que tinc escrites en la meva llibreta per completar.

Ha estat un viatge molt bonic, gens difícil, he conegut molta gent i el fet de viatjar sola m´hi ha ajudat.

He de dir que per mi ha estat una mica decepcionant perque no m'esperava que fos tant turístic, la veritat. Tot estava bastant preparat pel turísta i havies de marxar una mica del circuït per veure realment el país.

El vaitge ha estat una mica desorganitzat perque no me l'havia preparat gens, ni tant sols llegir informació dels països. Crec que he fet massa en tant poc temps. Pero malgrat aixo, molt bé. Si hagués de tornar a fer el viatge, el faria amb mes temps o nomes un país. Però ja que era allà, també em sabia greu deixar de veure segons que. Hi ha llocs en els que hi tornaria per estar-m'hi més dies, com el nord de Tailandia, de Laos i de Camboia, el NE i Sud de Laos amb les 4000 illes, i perdre'm en alguna illa de Camboia. Bé, em podria perdre per qualsevol racó de Laos i Camboia.

La gent d'aquests països és molt maca, en general, i sobretot si mostres interès per ells i no et limites a fer 4 fotos i passar a una altra cosa com qui visita un zoològic. Vaig aprendre 4 coses de cada idioma i això els agradava molt.

No he tingut massa bona sort amb el tema fotogràfic i per tant només us podré ensenyar part del que m'hagués agradat fer-ho. Cada moment era digne de fotografiar i/o filmar (he fet alguna petita filmació). Podríes parar boig amb la càmara. Res tenia desperdici.

No sabria dir que és el que més m'ha agradat. Crec que han sigut moments. Moments divertits, o moments en els que passes del passat al present i al futur, moments en els que disfrutes del que veus, del que sents o del que experimentes. Persones en les que per uns moments entres a les seves vides i ells a la teva i passen a ser alguna cosa més que simples persones en aquells moments.

També he vist nens, dones i homes sense res més que la natura, les persones que els envolten, i una mica d'arròs. Tenim molta sort de viure on vivim, realment.

En petita mesura he col·laborat amb ONG i organitzacions en les que s'ocupen de l'escolarització i educació dels nens a Laos i Camboia. I des d'aquí també vull col·laborar enviant material escolar (llibretes, bolis, llapissos,...) a alguna d'aquestes organitzacions i a una escola de Laos en concret. Qui vulgui participar, només m'ho ha de dir.

Ara ja nomes queda el record, algunes imatges, descontrol horari i ........molta enveja dels que he deixat encara viatjant per aquelles terres.

Bé, i ja poca cosa més a dir, tret de donar-vos les gràcies per participar en certa mesura d'aquest viatge, i molt especialment a en Ferran que va ser el creador i ideari d'aquest blog d'última hora.

Un petó ben fort a tots i a reveure.

Mònica

A Sihanoukville (a fer estiu)

Bones a tots,

ahir a Phon Penh vam fer la festa amb els propietaris del Guesthouse on estava (els que estan de peu), per celebrar que inauguren el negoci (abans ho portaven uns altres).

Al mati van fer com una mena de trona pel monjo, una mena d'altar,....i llavors al vespre, un cop tota la familia i el negoci veneits, van convidar a amics, familia i als que estavem alla dormint (3 germans polacs un norueg i un frances de descandencia de Laos). Ens van convidar a menjar i a veure cerveses, aixi 6 hores. Els convidats i algun jovenet Camboia vam estar ballant, la musica d'alla es clar. Aquest mati m'ha costat aixecar-me.

En aquesta foto surto amb el fill del matrimoni.

Avui ja soc a Sihanokville, la costa de Camboia. Els propietaris del GH del que us parlava, van estar treballant aqui durant bastant temps i em van explicar alguna cosa. Han trucat al nebot perque em recollis a l'estacio de Sihanoukville i em portes a l'hotel on volia anar. Es un moto-driver de confianssa, perque aqui s'ha de vigilar una mica. M'ha portat (pagant es clar, tot i que a molt bon preu) a veure les platges de per aqui per decidir a quina anar. A alguna en la que no hagin masses guiris.

Dema possiblement vagi amb barca a mirar peixos, visitar illes... ja us explicare. A veure quin temps fara, perque aquesta vespre ja veieu en aquesta foto.

Ja us explicare mes.

Fins aviat i un peto a tots.

Monica.

M'oblidava dir-vos que els camboians amb aquestes faldilletes curtes a quadres i lo fibrosos que estan....... estan de bon veure (dedicat a les femelles de FPE)

Comensant a acabar

Hola a tots,
ahir vaig escriure al blog i vaig penjar fotos. Quan ja ho tenia tot, es va penjar l'ordinador i ho vaig perdre (snif snif snif). Avui no penjare res perque aixo va molt lent i m'estic mes d'una hora. Tinc ganes d'arribar i agafar un ordinador com deu mana i comensar a escriure les coses que em falta explicar i penjar mes imatges.

Per cert, tinc una mala noticia que donar-vos.
M'he carregat un carret de diapositives (crec que les mes bones). El tema fotografic m'esta fent la punyeta. A mes a mes, el mateix dia d'aixo, em vaig quedar sense carrets a la camara reflex. Total que un desastre, que hi farem.


Vaig estar a Siem Reep a veure les ruines, patrimoni de la Unesco, i ara estic a Phon Penh, la capital. Estic en un lloc molt bonic al costat d'un llac i avui hi ha festa. Els amos han fet venir aquest mati a un monjo per fer una mena de cerimonia per inaugurar en familia el Guesthouse. Ara d'aqui a una estona, faran una festa a la que m'han convidat. Son molt bona gent. Mirare de fer fotos, si val la pena. La veritat es que a Phon Penh, lo unic que val la pena fotografiar, es la vida quotidiana de la gent i el transit. Es per tancar els ulls quan et porten d'un lloc a l'altre amb tuc tuc o moto. No hi direccio fixa a l'hora de conduir, nomes has de pitar i ja esta. No miren mai enrrera i no tenen retrovisor. De veritat que es un perill. El transit ja us parlare extensament un altre dia.

Dema la idea es d'anar cap a la platja camboiana a descansar i despres cap a Bangkok a agafar l'avio direccio BCN (31 d'octubre).

Be espero explicar-vos mes coses amb tranquilitat.
Un peto a tots i fins aviat.

Monica

PD: aqui es temps esta be, tot i que avui ha pluvisquejat una mica.

Des de Siem Reep

Hola a tots,
Es una llastima tenir tant poc temps per veure i sobretot viure tot aixo. Amb un mes fas nomes un pais amb tranquilitat. Hi ha moltes coses per veure i ara vaig una mica amb el coet al cul perque se m'acaba el temps. He vist poquet pero de tot una mica.
De Cambodia, he estat en Stung Treng, de pas, perque no hi ha absolutament res a fer alla; i d'alla a Ban ,a la zona del Ratanaquiri. Una zona molt aconsellable estar-se mes temps del que he dedicat jo. Nomes he pogut anar a veure salts d'aigua i un llac que tenen on abans era un crater. Vaig anar amb un guia conductor de moto. Sort d'aixo perque sino encara hi seria ara. El cami (no carretera) era ple de forats-craters a terra provocat per les plujes. Havia moment que anava sense mirar el cami perque sino igual no continuava. Vaig tenir fe amb aquest motodriver i "endavant les haches" com diria qui jo se. La moto era com una vespino amb marxes, com la que vaig llogar Vang Vien.
D'aqui dalt he anat baixant. Les carreteres aqui son tremendissimes (horroroses). M'he passat 9 hores en bus i no us explico els salts que feia damunt el seient. Pero val la pena.
Mes cap al sud, les carreteres estan millor. Segueixo veient el Megkong, sembla que ens anem seguint. L'he tingut davant la meva habitacio de l'hotel a Kampo Chang.
Ara estic a Siem Reep, la part mes famosa de Cambodia on hi ha les restes arquologiques mes importants. Ho vull visitar amb 2 dies perque es molt gran. De fet, normalment es fa amb 3. Depen de cadascu. Jo com no tinc massa temps, ho faig amb 2. Dema penjare fotos. Avui no puc fer-ho per problemes tecnics.
La meva idea es de baixar amb barca o bus fins Phon Pen (la capital) i despres a la costa (playiqui i marics) i d'alla cap a Bangkok a agafar l'avio de tornada. SNIF SNIF SNIF........
No se m'esta fent gens llarg, al contrari, m'hi quedaria mes temps, sobretot en alguns llocs.

Molts petons a tots i fins dema.
Monica

PD:
- Montse: l'angles basicament em serviex pels hotels i per parlar amb altres turistes. La resta no tenen ni idea, en general. No tinc gens bon nivell dángles pero encara el vaig entenen. Em sorprenc a mi mateixa.
- Anna: el tema allotjament en parlare en un altre capitol. Vull escriure una mena de monografics (menjar, transports, allotjaments, ...)
- Maena: mes o menys es lo que fa tothom i lo que acabare fent . Gracies per la informacio perque no porto cap guia de Cambodia, nomes de Laos.

A Camboya

Hola de nou a tots,

Aquests dies he estat a una de les 4000 illes. No teniem llum mes que a la nit i internet lluny i car.He plorat molt aquests mati perque no volia marxar d'alla. Sembla el paradis i a mes estava en un hospedatge....... molt molt be. Nomes obrir la porta de l'habitacio tenia el Meckong als meus peus. Mes aviat dormia sobre ell. A mes, vaig estar convidada 2 dies a anar a bici. Era genial !!!!!!!!!!!!! No tinc paraules. No us adjunto mes imatges perque tarda molt aixo, perque sino,......

Hem vist salts d'aigua del Meckong, la platja del Meckong, ... els dolfins no, perque surten cap al desembre. S'hi haura de tornar!!.

La primera foto era la meva terrassa i el Papa (aixi es deia l'amo) portant-me el menjar. La segona foto es el que veia davant meu.

Ara torno a tenir teclat diferent. Estic a Camboya. Ara que ja m'havia apres el Laosi !!

Despres dels golf (les illes), he travessat la frontera per un cami horrible ple de bonys i tolls. La frontera una mica d'estar per casa. Ara estic a Stung Treng al N de Camboya per fer visites per aqui. L'arribada al poble ha sigut espectacular. Hem hagut de travessar el Meckong amb barca i abans han carregat 8 porcs vius i lligats dins el vaixell. No us podeu imaginar els crits que fotien !!!! Els teniu a aquesta foto.

No feien gens de pudor.

Aquests dies no podre escriure massa. El tema internet no va gairebe i es molt car. Vaig escribint en paper, no patiu, tinc mes coses que explicar.

Petons a tots i fins aviat!!!!

PD..

Maena, no se quines ratlles parles, pero no en tinc. Deu ser la foto. Estic bastant morena, sobretot brassos.

Sabai dee

no puc escriure massa perque no ha hagut molt de nou interessant.

Aquesta primera imatge, es de l'edifici mes emblematic de Laos. Esta a la capital Vientiane.

Avui va d'imatges. Aquesta segona, es una escultura de Buda ajegut al Buda parc de tambe la capital. Es un parc al costat del Meckong, en el que hi ha barreja de budisme i hinduisme. Es ben curios de veure i alla m'ha fet de guia un monjo que he conegut al bus.

De la capital a Pakse, al sud. La majoria de gent fa el trajecte en bus durant tota una nit. En aquest bus que us mostro. Semblava un arbre de nadal, a mes a mes tunejat. Molt be el bus. Seients que es reclinaven bastant, amb una mica de reposa peus, uns sandwitxos, aigua, manteta, peli (la ultima del 007 pero amb Laos), caramels i al mati una toballola molla (comercialitzat) per rentar-nos la cara.

Aqui a Pakse, he llogat una moto per fer excursions, pero el mal temps, m'ha fet fer migdia de recorregut i visita a la ciutat. Aquest es el transport d'aqui. Ja veieu que sofosticats son. ja us ensenyare mes transports publics en altres imatges.

Ara em dirigire cap a la terra de les 4000 illes, que li diuen. Es el golf del Meckong, el qual he anat resseguint. Alla no hi ha llum, nomes que unes hores; o sigui que no se quan podre escriure de nou. D'alla ja passare la frontera cap a Camboya al su de Laos.

Fins aviat a tots i una abrassada
Monica

PD: PER MOLTS ANYS FRANCESC !!!!!!!!!! Espero que tinguis un bon dia. A veure que et porto per tu des d'aqui. Molts petons especilament per tu i la Pepita.

Ultim dia a la capital (Vientiane)

Sabaidee a tots de nou,
Avui, he contiuat amb les visites a la ciutat.
He agafat el bus cap al Buda parc a primera hora. L'estacio estava a tope de gent i preguntant a diferent gent, he aconseguit saber on era el bus que havia d'agafar. He pujat de les primeres i sort d'aixo, perque despres han pujat uns quants mes. En els seients individuals els han fet seure 2 i en els de 2, tres. A mi n'han deixat sola. Anava pujant gent pel cami carregats amb bosses, com sempre, i de peu anaven al final, d'entre 15 a 20 persones mes. Al bus he conegut un monjo que al parc m'ha fet de guia.
Despres he anat a fer-me un massatge a l'estil Lao (jo crec que es igual que el Tai, pero bueno). Primer una sauna, on no es veiea res de res, i despres massatge (aixo dins el recinte d'un temple).
Despres visitar mercats i ja a punt per agarfar bus cap a Pakse, mes al sud de Laos.
Fins aviat i quan pugui penjar mes fotos, ho fare.
Un peto a tots,
Monica

PD:
-Pepita i Tatos, ja us ensenyare fotos. Un peto ben fort per tots dos