Possiblement aquest sigui l'últim cop que escric en aquest blog; si més no, posant novetats.
El que sí que faré és actualitzar-lo amb dades. anècdotes i altres, que tinc escrites en la meva llibreta per completar.
Ha estat un viatge molt bonic, gens difícil, he conegut molta gent i el fet de viatjar sola m´hi ha ajudat.
He de dir que per mi ha estat una mica decepcionant perque no m'esperava que fos tant turístic, la veritat. Tot estava bastant preparat pel turísta i havies de marxar una mica del circuït per veure realment el país.
El vaitge ha estat una mica desorganitzat perque no me l'havia preparat gens, ni tant sols llegir informació dels països. Crec que he fet massa en tant poc temps. Pero malgrat aixo, molt bé. Si hagués de tornar a fer el viatge, el faria amb mes temps o nomes un país. Però ja que era allà, també em sabia greu deixar de veure segons que. Hi ha llocs en els que hi tornaria per estar-m'hi més dies, com el nord de Tailandia, de Laos i de Camboia, el NE i Sud de Laos amb les 4000 illes, i perdre'm en alguna illa de Camboia. Bé, em podria perdre per qualsevol racó de Laos i Camboia.
La gent d'aquests països és molt maca, en general, i sobretot si mostres interès per ells i no et limites a fer 4 fotos i passar a una altra cosa com qui visita un zoològic. Vaig aprendre 4 coses de cada idioma i això els agradava molt.
No he tingut massa bona sort amb el tema fotogràfic i per tant només us podré ensenyar part del que m'hagués agradat fer-ho. Cada moment era digne de fotografiar i/o filmar (he fet alguna petita filmació). Podríes parar boig amb la càmara. Res tenia desperdici.
No sabria dir que és el que més m'ha agradat. Crec que han sigut moments. Moments divertits, o moments en els que passes del passat al present i al futur, moments en els que disfrutes del que veus, del que sents o del que experimentes. Persones en les que per uns moments entres a les seves vides i ells a la teva i passen a ser alguna cosa més que simples persones en aquells moments.
També he vist nens, dones i homes sense res més que la natura, les persones que els envolten, i una mica d'arròs. Tenim molta sort de viure on vivim, realment.
En petita mesura he col·laborat amb ONG i organitzacions en les que s'ocupen de l'escolarització i educació dels nens a Laos i Camboia. I des d'aquí també vull col·laborar enviant material escolar (llibretes, bolis, llapissos,...) a alguna d'aquestes organitzacions i a una escola de Laos en concret. Qui vulgui participar, només m'ho ha de dir.
Ara ja nomes queda el record, algunes imatges, descontrol horari i ........molta enveja dels que he deixat encara viatjant per aquelles terres.
Bé, i ja poca cosa més a dir, tret de donar-vos les gràcies per participar en certa mesura d'aquest viatge, i molt especialment a en Ferran que va ser el creador i ideari d'aquest blog d'última hora.
Un petó ben fort a tots i a reveure.
Mònica
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada