Més coses

M'oblidava dir-vos alguns detalls. Això d'anar ràpid......
A Foz d'Iguaçú, també vam visitar Itaipú, la presa del mon de moment, perqué els orientals n'estan fent una de més grossa. Aquesta presa está feta entre Brasil i Paraguia, i pel que ens ha explicat en Claimar (propietari de la llibreria més gran de Iguaçú i molt amic de Cheederley) el veritable motiu de la presa, és el finalitzar amb les eternes disputes entre Paraguai i Brasil sobre les terres que ara ocupa l'embassament. La producció de llum és la meitat per cada país i les despeses també van ser repartides. Peró, actualment, BBrasil li compra part a Paraguai perqué no en fa prou.
Una altra cosa que em vaig oblidar escriure, és que quan vam pujar al ónibus de Campo Grande cap a Rondonópolis, a l'estació, recent pujats al bus, puja un policia militar amb xaleco antibales i es queda al final darrera on estavem nosaltres. Tot seguit puja una poli militar i ens mira d'un a un. Aquí ja vam començar a acollonir-nos. Seguidament de baixar aquesta segona poli, puja un tercer i es queda al nostre costat. Es dirigeix al noi que tenim al costat, mentre l'altre poli encara està darrera nostre i li demanen la documentació. Li demanen el bitllet de bus i també li demanen la bossa. Li obren i troben un paquet de droga de tamany quartilla i gruixut com una guia telefónica (no de BCN). Li diuen els seus drets, mentre el noi va dient que allò no era seu, l'esposen i el baixen a baix. A bbaix obren el seu equipatge i portava tot l'equipatge ple de paquest com aquest. La poli fent fotos del registre de les maletes i de la droga, que en total debia portar (segons el públic que erem allà) uns 30/50 kg. De tot això, evidentment, no tenim fotos.

A Campo Grande vam conéixer a un noi d'Israel (n'està plagat), que es diu Arseni, malnobrat per nosaltres com a "33" o segons la seva preferéncia "Canchito salvage". Ens ho vam passar molt bé amb ell.

També dir-vos que avui és el tercer cop que estem a Salvador i ens estem a la mateixa posada. Doncs avui tornava a haver sarau a la plaça. Avui era la tv que emitia el veredicte de les Olimpiades, que com ja sabeu, ha guanyat Rio de Janeiro. El segon cop que vam estar a Salvador, també a la mateixa posada, ens vam trobar amb la filmació d'un capítol de la telenovela de torn de la tv brasilenya.

Més curiositats. Els busos de nit són molt còmodes. Es reclinen molt i surt una plataforma per estirar les cames. tens wc molt net i aigua la que necessitis. Això sí,.... tàpa't perquè posen l'aire condicionat a tope!!!!

De Boipeba i la resta us explico un altre dia.

Fins aviat,
Mònica
(PD: tenim un virus al pen de les fotos i ja veure si les podem recuperar i penjar al blog)

Hola de nou

Per aquí tot molt bé. No hem escrit abans perqué és difícil trobar un lloc d'internet, i ara el que faré és una mica de resum i quan tingui més temps aniré explicant detalls. Tinc moltes coses que explicar i poc temps per fer-ho. Seleccionaré.

Per si voleu seguir el nostre trajecte amb un mapa de brasil davant, dir-vos que hem estat a Foz d'Iguaçú (ciutat de 15 km de llarg), a veure les caratates i a viure amb la germana del nostre amic. Són imporessionants i sobretot des del costat Argentí. Pots veure-les des de Brasil o des de Argentina, trevessant la frontera. Hem estat 3 dies per veure-ho i llàstima que ens ha plogut i no ho hem disfrutat del tot. Hi havia tanta aigua que alguna catarata era difícil veure-la del rebuf de l'aigua.

Després hem anat cap a Campo Grande a veure animals salvatges al Pantanal, dormint en una mena de campament amb amaques. Em sentia estant de colonies i els monitors fent-nos activitats (pesca de piranyes, veure caimans a la nit, anar amb barca pel riu, fer un safari fotogràfic, veure una serp menjant una rata recent caçada,...inclús he fet un pearcing a un caimà (sense voler, és clar- el guia em va dir que no passava res que ja s'ho treuria). Vam coneixer el rosegador més gran del món Capibara (foto)

D'allà hem anat a Cuiabà (nord del Pantanal) a veure aquaris naturals. Va ser increible. Vam anar auna mena d'estany on l'aigua és mineral i després ens van portar a un riu on hi ha la zona on neix, que és una aquari natural on els peixos venen a tu i et toquen (foto). No podies tocar el terra calcari, només podies posar els peus sobre troncs (foto)

Com no vam poder veure jaguars (onza) al natural (cosa molt molt difícil), els vam veure al zoològic de la ciutat on recull tots els animals del Pantanal. També hem estat al punt geodésic d'Amèrica del Sud.

Com no feia molt bon temps i les carrteres estaven malament i haviem de fer molts km, no vam poder anar a la Reserva indígena del Xingú, on ens esperava l'oncle del nostre amic, que ens proporcionava el permís per entrar a la reserva.

Desilusionats per no poder-hi anar, ens dirigim a Boipeba(passant per la illa Morro de Sao Paulo) unes illes en la zona de Salvador de Bahia. A Boipeba vam disfrtutar del sol, platges desértiques, llagosta barata, piscines naturals, gent encantadora, cinema,...De Boipeba anem a Cachoeira, on estem ara mateix. Es un poble on va començar la independéncia dels brasilers vers els portuguesos. Es la zona amb més arrela africanes de tot Brasil i es on es fa la cerimònia/ritus de Candomblé, per convocar als esperits. Tenen una barreja (mistura que en diuen ells) de religió catòlica i africana. Hi han moltes esglésies i les cases són molt colonials.

De tot això últim us ho explico un altre dia amb més detall.

Sembla que tot está a prop però hi han unes distàncies que fan por. Demà marxem cap a Salvador de Bahia i passat demà marxem cap a Frankfurt per agafar avió cap a Girona city.

Petons a tots

Mònica