Més coses

M'oblidava dir-vos alguns detalls. Això d'anar ràpid......
A Foz d'Iguaçú, també vam visitar Itaipú, la presa del mon de moment, perqué els orientals n'estan fent una de més grossa. Aquesta presa está feta entre Brasil i Paraguia, i pel que ens ha explicat en Claimar (propietari de la llibreria més gran de Iguaçú i molt amic de Cheederley) el veritable motiu de la presa, és el finalitzar amb les eternes disputes entre Paraguai i Brasil sobre les terres que ara ocupa l'embassament. La producció de llum és la meitat per cada país i les despeses també van ser repartides. Peró, actualment, BBrasil li compra part a Paraguai perqué no en fa prou.
Una altra cosa que em vaig oblidar escriure, és que quan vam pujar al ónibus de Campo Grande cap a Rondonópolis, a l'estació, recent pujats al bus, puja un policia militar amb xaleco antibales i es queda al final darrera on estavem nosaltres. Tot seguit puja una poli militar i ens mira d'un a un. Aquí ja vam començar a acollonir-nos. Seguidament de baixar aquesta segona poli, puja un tercer i es queda al nostre costat. Es dirigeix al noi que tenim al costat, mentre l'altre poli encara està darrera nostre i li demanen la documentació. Li demanen el bitllet de bus i també li demanen la bossa. Li obren i troben un paquet de droga de tamany quartilla i gruixut com una guia telefónica (no de BCN). Li diuen els seus drets, mentre el noi va dient que allò no era seu, l'esposen i el baixen a baix. A bbaix obren el seu equipatge i portava tot l'equipatge ple de paquest com aquest. La poli fent fotos del registre de les maletes i de la droga, que en total debia portar (segons el públic que erem allà) uns 30/50 kg. De tot això, evidentment, no tenim fotos.

A Campo Grande vam conéixer a un noi d'Israel (n'està plagat), que es diu Arseni, malnobrat per nosaltres com a "33" o segons la seva preferéncia "Canchito salvage". Ens ho vam passar molt bé amb ell.

També dir-vos que avui és el tercer cop que estem a Salvador i ens estem a la mateixa posada. Doncs avui tornava a haver sarau a la plaça. Avui era la tv que emitia el veredicte de les Olimpiades, que com ja sabeu, ha guanyat Rio de Janeiro. El segon cop que vam estar a Salvador, també a la mateixa posada, ens vam trobar amb la filmació d'un capítol de la telenovela de torn de la tv brasilenya.

Més curiositats. Els busos de nit són molt còmodes. Es reclinen molt i surt una plataforma per estirar les cames. tens wc molt net i aigua la que necessitis. Això sí,.... tàpa't perquè posen l'aire condicionat a tope!!!!

De Boipeba i la resta us explico un altre dia.

Fins aviat,
Mònica
(PD: tenim un virus al pen de les fotos i ja veure si les podem recuperar i penjar al blog)

Hola de nou

Per aquí tot molt bé. No hem escrit abans perqué és difícil trobar un lloc d'internet, i ara el que faré és una mica de resum i quan tingui més temps aniré explicant detalls. Tinc moltes coses que explicar i poc temps per fer-ho. Seleccionaré.

Per si voleu seguir el nostre trajecte amb un mapa de brasil davant, dir-vos que hem estat a Foz d'Iguaçú (ciutat de 15 km de llarg), a veure les caratates i a viure amb la germana del nostre amic. Són imporessionants i sobretot des del costat Argentí. Pots veure-les des de Brasil o des de Argentina, trevessant la frontera. Hem estat 3 dies per veure-ho i llàstima que ens ha plogut i no ho hem disfrutat del tot. Hi havia tanta aigua que alguna catarata era difícil veure-la del rebuf de l'aigua.

Després hem anat cap a Campo Grande a veure animals salvatges al Pantanal, dormint en una mena de campament amb amaques. Em sentia estant de colonies i els monitors fent-nos activitats (pesca de piranyes, veure caimans a la nit, anar amb barca pel riu, fer un safari fotogràfic, veure una serp menjant una rata recent caçada,...inclús he fet un pearcing a un caimà (sense voler, és clar- el guia em va dir que no passava res que ja s'ho treuria). Vam coneixer el rosegador més gran del món Capibara (foto)

D'allà hem anat a Cuiabà (nord del Pantanal) a veure aquaris naturals. Va ser increible. Vam anar auna mena d'estany on l'aigua és mineral i després ens van portar a un riu on hi ha la zona on neix, que és una aquari natural on els peixos venen a tu i et toquen (foto). No podies tocar el terra calcari, només podies posar els peus sobre troncs (foto)

Com no vam poder veure jaguars (onza) al natural (cosa molt molt difícil), els vam veure al zoològic de la ciutat on recull tots els animals del Pantanal. També hem estat al punt geodésic d'Amèrica del Sud.

Com no feia molt bon temps i les carrteres estaven malament i haviem de fer molts km, no vam poder anar a la Reserva indígena del Xingú, on ens esperava l'oncle del nostre amic, que ens proporcionava el permís per entrar a la reserva.

Desilusionats per no poder-hi anar, ens dirigim a Boipeba(passant per la illa Morro de Sao Paulo) unes illes en la zona de Salvador de Bahia. A Boipeba vam disfrtutar del sol, platges desértiques, llagosta barata, piscines naturals, gent encantadora, cinema,...De Boipeba anem a Cachoeira, on estem ara mateix. Es un poble on va començar la independéncia dels brasilers vers els portuguesos. Es la zona amb més arrela africanes de tot Brasil i es on es fa la cerimònia/ritus de Candomblé, per convocar als esperits. Tenen una barreja (mistura que en diuen ells) de religió catòlica i africana. Hi han moltes esglésies i les cases són molt colonials.

De tot això últim us ho explico un altre dia amb més detall.

Sembla que tot está a prop però hi han unes distàncies que fan por. Demà marxem cap a Salvador de Bahia i passat demà marxem cap a Frankfurt per agafar avió cap a Girona city.

Petons a tots

Mònica

Més coses de Rio i Foz

Hola de nou a tots,

avui tinc més temps per escriure i l'aprofitaré.

De Rio, m'havia deixat de dir-vos qué té un trànsit molt caòtic-condueixen com a bojos-, que els carrers estan plens de paradetes per vendre't aigua de coco, i que les platjes de Copacabana i Ipanema tenen uns postes de dutxes i de socors numerades cada 800 metres i n'hi han 11 !!!. Al final de la platja de Ipanema comença Leblon, que es la mateixa platja però amb un altre nom. El poste num 9 és on hi va la majoria de gent bé. A la platja et passen a vendre vegudes, coses de picar i bikines (que els hi diuen hilo dental i us deveu imaginar per què, no?) i pareos.

La poli aquí dieun que és molt corrupta, que et poden detenir i dir que portaves droga o qualsevol altra cosa i demanar-te diners a canvi de no continuar amb el tema. Amb la poli vam veure una altra escena digna de filmar. Estavem tan tranquil.lament a la platja quan de cop i volta vam notar que alguna cosa estava passant, que l'ambient ja no era el mateix, que s'estava omplint la platja de grupets de nens. No ens va agradar i vam decidir que ja en teniem prou de platja. Només sortir de la platja, ens avancen un parell de polis a peu per l'acera i de cop i volta tiren a correr cap a la platja, amb la ma sobre la pistola i la porra. Es llavors quan comencen a sortir de la platja en estampida com uns 20 o 30 nens. Van acabar apareixent 9 polis i van detenir un menor i un jove (després d'apallissar-lo una mica). No vam saber exactament que va passar però vam veure com les gasten. Jo crec que van agafar al primer que van trobar o l'últim en marxar de la platja. Uns noies escridassaven al poli diguent que deixessin als detinguts perquè no havien fet res, que no havien estat ells, i un d'els polis els va fer 4 crits diguent-los que marxessin immediatament, i així ho van fer. Van venir un tio de la premsa i es va saludar amb la poli. No sé, no sé,... tot plegat una mica estrany.

A Rio hem estat a l'apartament de l'Eduardo, nebot d'un amic de Girona. Està en un barri molt céntric, el Botafogo. Des del seu apartament, veiem des d'una finestra el pao d'Açucar, i des d'una finestra de l'latra banda de l'apartament, veiem el Corcobado (El Crist dalt de la muntanya). Tot un luxe. Com l'Eduardo ara està compartint l'apartament amb 2 amics, vam decidir deixar-los i deixar-nos més espai i instal.lar-nos la resta de dies a un hostal molt molt apropet de casa seva. Vam estar molt bé, tot i que els que portaven l'hostal eren uns antipàtics, avorrits, sosos, desinformats (teniem més informació de les platges nosaltres que ells) ....

A part de visitar el Pao d'Açucar i el Corcobado- vistes precioses des dels 2 llocs- vam anar al barri de Sta Teresa amb un tramvia de 140 anys. També vam anar a visitar un enoooorme mercat que són carrers i carrers plens de botigues. Rio té metro i per anar al mercat vam agara el metro (molt molt bé i més segur que els busos). Per agafar el bus has d'estar alerta perqué n'hi ha moltíssim i en una mateixa parada n'hi han una quants.

Hi ha un bus que surt molt d'hora al matí (surfbus) que porta a tots els surferos a platges més allunyades de Rio.

No hi ha informació turística enlloc i quasi ni en els llocs d'informació turística; i la que hi ha, quan està obert, és poquíssima, tret de Curitiva, una ciutat totalment diferent a la resta de Brasil.

Marxant de Rio, des de l'avió es veu una costa llarguíssima i molt molt recta de kms i kms de platja.

Els findes, Rio es queda buit i tots se'n van a les platges del voltant per trobar-se tots de nou allà.

De Rio vam agafar avió cap a Curitiva, una ciutat com ja us he dit molt especial. No la vam poder visitar molt perqué no teniem més dies per tot el que volem fer. Per agafar el bus de l'aeroport a la ciutat, has d'entrar a un tubo de vidre pel que accedeixes des de un pas com els del metro (unes barres de ferro que van rodant a mesura que tu passes). El revisor és un senyor ros amb ulls blaus, molt típic en aquesta zona. Es una ciutat molt europea i molt colonitzada en el seu moment. El que vam detectar diferent mab lo poc que vam veure, va ser l'amabilitat i la quantitat d'informació que ens van donar, la netedat dels carrers, i la quantitat de gent amb pell blanca i molt rossos amb ulls blaus. ja us explicaré més d'aquesta ciutat un altre dia.

De Curitiva vam agafar un bus nocturn (els seient es reclinaven molt amb un reposa peus i quedaves força estirat) fins arribar després d'unes 10 hores a Foz d'Iguaçú. A l'estació de Curitiva, hi havia molt gent que es portava el coixí del llit de casa seva per dormir al bus, i algún que altre nen amb pijama.

Foz també ho explicaré un altre dia perqué és llarg d'explicar i no us vull avorrir.

Una curiositat del Brasil: els waters estan acoixinats !!!! realment són més còmodes.

Fotos Salvador i Rio

Les primeres fotos són de Salvador

La primera dels carrers del barri del Pelourinho, la segona l'intent de treure a la dóna de sota el vehicle i la tercera del mogollón de la festa.

La quarta és de Corcovado, la cinquena del pao d'Açucar i la última de la platja d'Ipanema de nit, amb unes llums al fons que són d'una fabela i la llum més gran i vermella és el Sheraton !!!!.

Un petó a tots.

Hola a tots !!!!
Hem estat 2 quasi 3 dies a Salvador de Bahia.
Vam estar en un barri una mica guiri Pelourinho, però la veritat és que la resta no mereixia molt. Amb tant poc temps hem vist les 4 coses principals i a més a més, teniem Salvador als nostres peus, literalment. Us explico. A la poussada que estavem en aquest barri, una de les nits, a la plaça de la poussada, van fer una mena de festa televisiva, en la que el més famós dels conductors de tv actuava, junt amb altra gent: grups de moda de música juvenil, grups de percussió, un travestit,... i lo bo de tot això, és que tots aquests artistes estaven a la nostra poussada preparant-se per sortir a escena. Es va liar una que no vegis!!!!. La plaça estava a tope de gent, venedors abulants, gent ballant samba, molta i variada policia... inclús sota la pluja amb paraigues (no trobo la dieresi) i sense.
Quan va arribar el presentador estrella a la porta de la nostra poussada, va venir amb un ninibus amb tot el seu sèquit. De cop i volta apareix una dona de tamany molt important i comença a donar cops al vidre del vehicle amb un cubell petit de plàstic. Un home al seu costat intenta fer-la fora estirant-la de la roba i la deixa mig despullada, tant que acaba només amb faldilla i sostenidors, mentre li donava cops de puny a l'home. En veure que no li obren la porta del vehicle, no se li acut res més que posar-se sota el vehicle i allà es queda. Al cap de pocs minuts, -la gent flipant- ve la policia i el primer que fan és posar-se les mans al cap. Se'n veien un bull per treure-la de baix el vehicle. No podien. La gent intentant convencer-la sense èxit i la policia tampoc, fins que finalment a un poli se li acut dir-li que si sortia podria parlar amb el presentador. Amb aquest argument surt (i el poli la vesteix una mica amb la poca roba que portava a trossos) però finalment el que aconsegueix és anar al programa al dia seguent o això li van dir. No ens podeim creure el que estavem veient. Us enviaré fotos. També des des de la finestra, vam veure com actuava la poli. En una baralla s'emporten a un i es cruen amb un ltre grup de polis. un d'ells li venta un cop de puny a l'estómac i després a la cara, i la gent ni s'immunta.
L'endemà, també a la plaça hi rodaven una sèrie de tv, ja la cosa més tranquila. Ja veieu, una plaça molt entretinguda.
Salvador sembla bastant pobre i decadent.
Els aeroports son petits, tant de Salvador de Bahia com de Rio de Janeiro.
Volem cap a Rio de Janeiro (1300km) i en 2 hores arribem.

Rio de Janeiro, que és muito legal, com diuen aquí. Es una passada la de muntanyes que envolten aquests gratacels i lo bonic que és tot. Hem estat a casa de l'Eduardo (nebot d'un amic) i ens ha donat una volta amb el seu cotxe (a tota pastilla com condueixen aquí) per Copacabana i Ipanema i hem estat a casa del seu pare (un apartament en un edifici on tenen gimnàs, piscina, sauna, jardins, parc infantil,...Una passada.
Aquí és molt tipic llocs on et fan entrepans de tot i uns sucos boníssims de totes les fruites. La més apreciada per la seva quantitat de ferro és la Açaí, que el suc és espés com una mala cosa.
Per aquí ens movem amb bus (que van super esberats conduint), que ningú sap quin ha d'agafar (així estem tots iguals).
Hem probat ja plats típics com feijoada (mongetes petites amb carn i arròs), carne seca, pa de formatge,... tot molt molt bo. Una cosa típica aquí, és menjar a kilo: et serveixes i pagues segons el pes a tant el kg.
Demà us explico més i intentaré posar algunes fotos. Aquí no és tant fàcil com a l'Asia.
Fins aviat i obrigada a tots. Si voleu saber alguna cosa en concret, ho pregunteu.
Mònica

PD: Hola Sergi, sóc en Ferran, aquí de moteros no hi ha gaires, només he vist un amb una moto gran, però com que jo no anava en moto, no li he fet el senyal!!!!
Ferran.

Hola a tots de nou.
Ahir només tenia uns minuts per escriure perquè tancaven.
Ahir vam arribar a l'aeroport de Salvador de Bahia (que me l'imaginava molt més gran) després de 11 hores de vol (modifico la dada d'ahir) i 2 h d'espera per passar el control policial (un rotllo). Vam agafar el bus que surt de l'aeroport, al cap de una mitja hora, i cap al centre de la ciutat durant 2h en bus amb l'aire a tope (aquí no posen l'aire a 25°, segur!!!). Arribem a la Praça Municipal i d'allà cap a l'hotel. Vam arribar rebentats !!!
Aquí anem 5 hores més que a Catalunya. A diferència de Catalunya, aquí és hivern i a les 18h ja és fosc i a les 6 del matí ja hi ha el sol a ple rendiment. Tot i ser hivern, fa molta calor.
Avui ens disposem a veure una mica la ciutat entre xafec i xafec.
Una abraçada a tothom, i fins aviat
Mònica

Hola a tots.
Ara no tinc molt temps, només dir-vos que despr~es de 10 hoes de vol hem arribat bé.
Demá escriuré més.
Un petó a tots